El futur de les fires de nuvis a Lleida: de la Fira de Nuvis convencional al market experiencial

Les fires han estat històricament un motor econòmic i social a Catalunya, i Lleida n’ha estat un bon exemple. Fires agràries com la de Sant Miquel (ara MOS), la de Sant Josep de Mollerussa o certàmens professionals del sector agroalimentari han projectat la nostra economia més enllà del territori. Però el model de fires de consum, i en especial les nupcials, viu un moment d’inflexió.

Aquest 2025 Lleida no celebrarà la seva tradicional fira de nuvis. A la web oficial de Fira de Lleida ja es parla de “pròximament 2026”, una pausa que confirma les dificultats viscudes en els darrers anys: canvis d’ubicació, reformulacions constants i un model que no ha acabat de consolidar-se.

En contraposició, aquest mateix any el V Qboda Market, que celebrarem el 5 d’octubre al Palau de Margalef, arriba a la cinquena edició amb plena vitalitat. La diferència no és només de format: és de concepte, d’espai i d’experiència.

Fires de Lleida: són rendibles avui?

El debat és obert. Les grans fires internacionals continuen sent rendibles i atreuen visitants i expositors de tot el món. Però a escala local, molts esdeveniments pateixen per justificar costos i per mantenir un públic fidel. Segons dades de la Federació de Fires de Catalunya, més de 400 fires se celebren cada any al país, però moltes depenen de pressupostos ajustats i de la implicació del territori.

És cert que el sector de les cerimònies i les bodes travessa una etapa incerta, però la causa no és només firal: hi influeixen els canvis en el model familiar, l’escenari econòmic i les noves tendències socials. En aquest context, adaptar-se és imprescindible, i tenir contacte directe amb el client sempre ajuda a entendre millor quines són les seves inquietuds i expectatives.

A Lleida, la realitat és doble:
• Les fires professionals vinculades al sector agroalimentari i tecnològic mantenen múscul gràcies a la seva connexió directa amb el teixit productiu.
• Les fires de consum, en canvi, arrosseguen més dificultats. Les parelles que es casen coneixen els proveïdors a través d’Instagram, TikTok o Google abans de trepitjar cap recinte firal.
El resultat és que molts expositors dubten: els surt a compte invertir en un estand clàssic o prefereixen destinar aquells diners a campanyes digitals segmentades?

Els pros i contres del model firal

Pros
• El valor del contacte directe: veure, tocar i parlar cara a cara amb el proveïdor continua sent insubstituïble.
• La visibilitat de marca: ser-hi encara dona prestigi i legitimitat davant del públic.
• El factor social: les fires són un punt de trobada entre professionals i clients que genera vincles humans.
Contres
• Els costos de muntatge, sovint inassumibles per petites empreses.
• El retorn incert: no sempre es tradueix en contractes signats.
• La competència digital: moltes parelles arriben a la fira amb els proveïdors ja decidits.
• La manca d’atractiu dels espais convencionals: els pavellons firals, sense ambient ni escenografia, difícilment emocionen.

Una altra mostra de com el model firal evoluciona la trobem en la històrica Fira de Sant Miquel. Després de més de set dècades, Fira de Lleida ha sabut reinventar-la sota la nova marca MOS, posant la gastronomia i la cultura al centre i convertint-la en un espai d’experiències compartides. Una transformació que demostra que modernitzar una identitat no vol dir esborrar el passat, sinó projectar-lo amb força cap al futur.

Qboda Market: un cas d’èxit diferent

Davant d’aquesta realitat, a Lleida hem apostat per un format alternatiu. El Qboda Market, nascut el 2021, va trencar amb la rigidesa firal per traslladar la inspiració nupcial a un espai autèntic de bodes. El Palau de Margalef, amb el seu entorn històric i els jardins, no és només un contenidor: és part de l’experiència.

El nostre model evita els estands encartonats i proposa un recorregut immersiu:
• Zones exteriors amb muntatges reals de cerimònies.
• Àrees chill-out amb cafeteria i restauració.
• Desfilades de moda nupcial i actuacions musicals en directe.
• Tallers, sorteigs i presentacions durant tot el dia.
Aquest ambient permet que les parelles passin hores al certamen, gaudint, descobrint i parlant amb proveïdors en un entorn natural i relaxat. És, en definitiva, una experiència per viure i no només per veure.

Les xifres ho avalen: més de 600 visitants anuals i prop de 40 empreses participants en cada edició. En un mercat que tendeix a la baixa, aquestes dades confirmen que el format funciona.

Per què un funciona i l’altre no?

El contrast entre la fira de nuvis tradicional i el Qboda Market no és només de pressupost. És de visió. Les parelles d’avui volen emoció, autenticitat i proximitat.

No busquen files d’estands, sinó inspiració i experiències.

Com a presidenta de Qboda Lleida, he defensat sovint que l’èxit recau en posar les persones i l’espai al centre. Un casament no és un catàleg, és un somni. I per vendre somnis cal crear un entorn que els faci palpables.

Mirant al futur

El futur de les fires a Lleida dependrà de la seva capacitat d’adaptar-se. Les fires tradicionals que no sàpiguen reinventar-se quedaran relegades a un paper testimonial. Les que apostin per la vivència, la sostenibilitat i la connexió real entre proveïdors i clients tindran recorregut.

No es tracta d’escollir entre físic o digital, sinó de combinar-los. Les xarxes socials són imprescindibles per generar interès, però l’experiència presencial continua essent l’espai on es tanquen acords i es construeixen relacions.

Les fires continuaran existint, però només sobreviuran aquelles que sàpiguen transformar-se en experiències úniques i autèntiques. I Lleida, un territori amb tradició firal, té l’oportunitat d’escriure aquest futur.